Accés al contingut Accés al menú de la secció

Converses


Diu que s'avorreix a classe

Antoni (40 anys, pare del Lluc, de 8 anys; de l'Aina, de 6 anys, i del Joan, de 6 mesos)

—El Lluc diu sovint que el que explica el mestre ja ho sap, que acaba tota la feina de pressa i després no sap què fer, que no entén perquè als seus companys els costa tant d’entendre les coses que s'expliquen. És cert que de ben petit aprenia molt ràpid: va aprendre a llegir amb dos anys i mig i sempre ha tingut molt interès a aprendre coses... Nosaltres sempre hem pensat que és un nen molt intel·ligent, però ara ens sembla més evident que potser és superdotat i li calen altres estímuls.

Maria (42 anys, mare de la Isabel, de 10 anys, i del Marcel, de 7 anys)

—Jo t'aconsello que primer de tot vagis a parlar amb el seu mestre, perquè t'expliqui com veu el Lluc a classe i amb els companys, i si és cert que té un nivell més elevat del que li pertoca per l'edat que té. En aquest cas sempre podeu consultar l'orientador del centre perquè el derivi a un especialista que li faci un diagnòstic. Si de veritat és superdotat, us donarà pautes i recursos perquè el Lluc pugui desenvolupar totes les seves capacitats. Per cert, potser no li digueu massa això que és molt intel·ligent; no és bo per als nens sentir-se etiquetats de cap manera.

Que llest que és aquest nen!

Joanna (36 anys, mare del Joan, de 2 anys)

Estic molt contenta. El meu fill, encara que és petit, ja veig que serà molt intel·ligent. Tot ho aprèn molt ràpid: va començar a caminar als 9 mesos, i estic convençuda que quan tenia un any i mig ja entenia tot el que li dèiem. Ara que és més grandet, té molt de vocabulari, pregunta per tot i mostra molt d'interès per aprendre. De vegades pensem que l'hauríem de dur a un centre especial perquè l'estimulessin més.

Cesca (42 anys, mare del Pere, de 13 anys, i de la Núria, de 16)

Mira, a mi em sembla que us anticipeu una mica. Estic d'acord en el fet que el Joan és un nen molt espavilat, però trobo que heu d'esperar que sigui més gran per comprovar si el desenvolupament de la seva intel·ligència és el normal per l'edat que té o és superior. De vegades els nens són precoços en algunes coses i després, a mesura que creixen, no es diferencien dels altres, ni pel que fan ni pel que aprenen. Jo el que faria és parlar amb la seva mestra perquè us expliqui com el veu.

La meva filla és superdotada?

Remei (44 anys, mare de la Mariona, de 14 anys, i de la Laura, de 16)

—La Mariona és superdotada. Ja ens ho imaginàvem, però ens ho han confirmat unes proves que li van passar a l'institut. El que ens preocupa és que no té gaire vida social. La seva germana també treia bones notes, però ella sí que jugava i estava més per les amigues. La Mariona, en canvi, s'estima més quedar-se a casa. Es posa tutorials del Youtube i s'entreté fent coses al seu aire.

Martí (39 anys, pare de la Isabel, de 12 anys)

—El millor que podeu fer és no forçar-la a sortir amb les amigues, però sí animar-la a relacionar-se més amb la gent. Els vincles afectius i d'amistat són molt importants per a tothom, però encara més per als adolescents. Segur que hi ha alguna associació per a joves superdotats on organitzin activitats, i potser allà trobarà gent amb qui tingui altres coses en comú. Pensa que saber relacionar-se amb els altres li farà falta en el futur, quan busqui feina, treballi, etc.


Data d'actualització: 10.04.2018