Accés al contingut Accés al menú de la secció
impactegrafic_educar_creixer

Converses


Per què no vol anar a l'escola el meu fill?

Antoni (40 anys, pare del Lluc de 8 anys, de l'Aina de 6 anys i del Joan de 6 mesos)

A casa estem una mica preocupats. Quan el Lluc va començar a anar a l'escola amb tres anys no tenia cap tipus de problema. Ara que ja és més gran ens diu que el que explica el mestre ja ho sap; acaba tota la feina de pressa i després no sap què fer, i fins i tot diu que s'avorreix amb els companys. Es cert que de ben petit aprenia molt ràpid, ja llegia amb dos anys i mig i sempre ha tingut molt interès per tot i ens ha preguntat moltes coses. Nosaltres sempre hem pensat que és un nen molt intel·ligent i que per això no hauria de tenir problemes a l'escola, però ara veiem que no és així.

Maria (42 anys, mare de la Isabel de 10 anys i del Marcel de 7 anys)

Jo t'aconsello que primer de tot vagis a parlar amb el seu mestre, perquè t'expliqui com veu el Lluc a la classe i amb els companys, i si realment li sembla que té un nivell més elevat del que li pertoca per l'edat que té. En aquest cas sempre pots consultar amb l'orientador del centre perquè el derivi a un especialista que li faci un diagnòstic i us pugui ajudar, si cal, donant-vos pautes i recursos perquè el Lluc pugui desenvolupar totes les seves capacitats i al mateix temps se senti segur en les seves relacions amb els altres. Per cert, potser que no li digueu massa això de que és molt intel·ligent; no és bo per als nens sentir-se etiquetats de cap manera.

Que llest que és aquest nen!

Joanna (36 anys, mare del Joan de 24 mesos)

Estic molt contenta. El meu fill, encara que és petit, ja veig que serà molt intel·ligent. Tot ho aprèn molt ràpid: va començar a caminar als 9 mesos, i estic convençuda que quan tenia un any i mig ja entenia tot el que li dèiem. Ara que és més grandet, té molt de vocabulari, pregunta per tot i mostra molt d'interès per aprendre. De vegades pensem que potser és superdotat i que hauria d'anar a un centre especial perquè l'estimulessin més.

Cesca (42 anys, mare del Pere de 13 anys i de la Núria de 16)

Mira, a mi em sembla que us esteu anticipant una mica. Estic d'acord en el fet que el Joan és un nen molt espavilat, però heu d'esperar a que sigui més gran per comprovar si el desenvolupament de la seva intel·ligència és el normal per l'edat que té o és superior a la resta de nens. De vegades els nens són precoços en algunes coses i després, a mesura que creixen, no es diferencien dels altres, ni pel que fan ni pel que aprenen. Ara, això sí, estigueu atents a l'evolució que va fent el vostre fill i no us amoïneu ni l'atabaleu. El que heu de fer és acompanyar-lo en el seu desenvolupament perquè creixi feliç. Jo el que faria és parlar amb la seva mestra perquè us expliqui com el veu.

La meva filla és superdotada?

Remei (44 anys, mare de la Mariona, de 14 anys, i de la Laura, de 16)

Començo a pensar que la Mariona és superdotada: treu tan bones notes en tot i la veig sempre tan ficada amb els llibres i amb vídeos i documentals de temes seriosos, en lloc de trobar-se amb les amigues, que segur que és així. La seva germana també treia bones notes, però no en tot com la Mariona, i ella sí que jugava i estava més per les amigues. Potser ho comentaré amb el seu tutor perquè tampoc sé si he de deixar-la que vagi fent o intentar que surti més i es relacioni més amb la gent.

Martí (39 anys, pare de la Isabel, de 12 anys)

El millor que pots fer és, sens dubte, parlar amb el seu tutor, vejam com la veu ell i els altres mestres, quina actitud té a les classes... Segur que la teva filla és molt intel·ligent i té molt de talent, a més del fet que li agrada estudiar i aprendre, però trobo que és molt agosarat dir que és superdotada. Jo de tu esperaria a veure què et diuen els seus mestres i, en tot cas, consultaria un especialista per si fes falta un diagnòstic. I, de moment, l'animaria a que es relacionés més amb les seves amigues, segur que això la fa sentir bé. Els vincles afectius i d'amistat són molt importants per a tothom, però encara més per als adolescents. Per altra banda, pensa que saber relacionar-se amb els altres li farà falta en el futur, quan busqui feina, treballi, etc.


Data d'actualització: 27.04.2015