Accés al contingut Accés al menú de la secció
impactegrafic_educar_creixer

El dol

El dol és un procés natural d'adaptació a una pèrdua, al trencament d'un vincle. Al llarg de la vida es viuen moltes pèrdues, algunes d'evolutives com la de la infantesa o l'adolescència i d'altres sobrevingudes. En el cas dels fills, poden viure processos de dol per situacions com la separació dels pares, un canvi d'escola, el trencament d'una amistat, la mort d'un familiar, etc.

Ara bé, segons la situació i les característiques de cadascú, aquests processos poden necessitar més o menys temps, un tipus d'acompanyament o un altre; l'impacte de la pèrdua varia segons cada persona i cada context.

El dol per la mort és una experiència dolorosa que sovint evitem als nens. Als adults ens costa tractar-lo i no sempre sabem acompanyar els fills en el seu procés de dol. Les nostres vivències respecte de la mort i la por al patiment dels fills poden dificultar afrontar la mort com un esdeveniment vital natural.

A més, cal tenir en compte que els adults que acompanyen els nens en el procés de dol també el poden estar passant ells mateixos. És normal sentir-se desbordat o incapaç d'ajudar algú des del propi dolor. En aquest cas, no s'ha de dubtar a demanar un cop de mà a persones properes o comptar amb l’ajuda externa d’un professional. En tot cas, cal tenir en compte que la manera com els adults reaccionem i gestionem el dol és clau per ajudar els fills a superar la pèrdua.

El dol pot afectar els fills a tots els àmbits: en les emocions, els pensaments, els comportaments o les reaccions físiques... Així, podem veure des de plors produïts per la tristor, la ira, la irritabilitat i fins i tot, la culpabilitat. Però també es poden observar altres canvis físics com dificultats per dormir, malsons, mals de panxa, etc. A l’escola, també pot haver-hi una davallada del rendiment acadèmic, falta de concentració o desmotivació davant un futur incert.

És en aquest sentit que cal tenir en compte que una pèrdua, i el dol per aquesta pèrdua, poden també ser factors de risc que incideixin negativament en els fills, i agreujar altres situacions complexes que estan vivint, des de l'adolescència fins als estudis o les relacions amb els amics. Per aquesta raó és molt important estar al seu costat i acompanyar-los en el seu desenvolupament personal.

Per tot plegat, és millor parlar obertament i de manera habitual de la mort que no esperar que es produeixi la pèrdua d'una persona de l’entorn proper. Així, es pot aprofitar la mort d'una mascota o una situació plantejada en un conte o pel·lícula per abordar el tema amb naturalitat.

D'altra banda, quan mor un ésser estimat ens pot sorgir el dubte de si és convenient que els fills participin en els rituals socials de comiat. És important anar-los introduint en aquests rituals de forma natural, de la mateixa manera que ho fem en altres rituals socials, ja que els pot ajudar en el seu procés d'adaptació a la pèrdua i en el seu dol.

Tot i així, valoreu conjuntament el grau de participació o la manera de participar-hi. Podeu valorar si en lloc d'assistir a un funeral públic, amb gent que no coneixen, és més convenient per al nen fer un acte de caire més íntim.

Sigui com sigui, hi ha petites accions que els poden ajudar a acomiadar-se, per exemple portar flors al cementiri o fer un dibuix o un petit escrit per a la persona difunta. En tot cas, cal que sàpiguen amb antelació en què consisteix el ritual: parleu del lloc, dels assistents i de la cerimònia què es farà, i què representa i quines persones hi assistiran. Aquesta conversa us pot donar també la possibilitat de parlar de com viuen la mort, el dol i els rituals de comiat persones d’altres cultures i, per tant, de conèixer i respectar les seves creences.

 



Data d'actualització: 01.08.2017