Accés al contingut Accés al menú de la secció
 
 
impactegrafic_educar_creixer
 
 
Com saber
 
 
Causes
 
 
Idees falses
 
 
Converses

Converses

Prevenció i detecció de conductes d'odi i discriminació


Com és el meu fill?

Isabel (47 anys, mare del Samuel, de 15 anys, i de la Mireia, de 6)

-Quin disgust tenim! L'altre dia en Samuel ens va dir que és gai i que fa un temps està sortint amb un altre noi. A casa sempre hem estat respectuosos respecte a l'orientació sexual de les persones, però ara se'ns fa difícil d'acceptar que el nostre fill ho sigui. No sabem en què ens hem equivocat. Li hem demanat que no ho expliqui a ningú més. Vaja, estem fets un embolic i no sabem què fer.

Martí (48 anys, pare del Jordi de, 18 anys, i de la Núria, de 14)

- Mira, més que pensar que us heu equivocat, jo crec que hauríeu d'estar contents que us tingui tanta confiança: no li deu haver resultat fàcil dir-vos-ho! Jo trobo que si ha estat tan sincer és perquè heu fet una bona feina tots aquests anys i l'heu ajudat a acceptar-se i a estimar-se tal com és. Entenc que us hagi agafat per sorpresa i que us costi d'entendre-ho, però crec que és molt important que senti que l'estimeu i que accepteu aquest fet com a part de la seva naturalesa. Vosaltres sou el seu suport més important. Si no pot confiar en vosaltres, en qui ho ha de fer?

Un company nouvingut

Joan Carles (39 anys, pare de la Sònia, de 9 anys)

- La Sònia m'ha explicat que aquest curs han canviat els grups i a la seva classe hi ha un nen, ara no sé de quin país de l'Àfrica era, que diu que no l'entén quan parla. De fet, sembla que ningú no vol jugar amb ell i el deixen de banda. La mestra l'ha fet seure al seu costat perquè ella l'ajudi. A mi m'amoïna que es distregui ensenyant-li el que no entén perquè ja en té prou amb la seva feina. A més, jo no vull que la Sònia es relacioni amb aquesta gent de costums tan diferents! Aniré a veure la mestra per dir-li que el posi en una altra taula.

Sílvia (37 anys, mare de la Sònia, de 9 anys)

- No hi estic gens d'acord. Em sembla que el que proposes no és una bona manera d'ensenyar a la nostra filla a respectar els altres i que entengui que en el món hi ha persones, llengües i cultures diferents, i que cadascú tenim la nostra manera de veure la vida. Jo penso que és una oportunitat perquè pugui conèixer altres costums, altres maneres de fer que també l'enriquiran. A més, el fet d'ajudar un altre company, més que distreure-la segur que també serà bo per a ella perquè reforçarà els seus aprenentatges.

Conviure amb les diferències

Rubén (35 anys, pare de la Blanca, de 12 anys)

- No sé què li passa a la Blanca, deu estar passant una temporada dolenta. Abans anava a tot arreu amb la Jordina i l'ajudava a passar els apunts a braille. I ara tot són excuses, no vol ni sentir-ne parlar i li fa el buit. Estic preocupat perquè a casa l'hem educada per acceptar a tothom malgrat les diferències i ara veig que el seu comportament està canviant, fins i tot té un nou grup d'amics. No m'agradaria que caigués en actitud discriminatòries i que deixés de banda la Jordina.

Marta (40 anys, mare d'en Josep, de 16 anys, i de l'Aitor, de 14)

- Mira, conec molt bé la teva filla i sé que sempre ha ajudat la Jordina en tot. Jo en el teu lloc parlaria amb ella i intentaria esbrinar els motius del seu canvi d'actitud, no fos cas que s'estigui deixant influenciar per algun d'aquests nous amics i no actuï com ella és realment. De totes maneres, no et preocupis, els nens que conviuen des de petits amb persones amb alguna discapacitat són molt sensibles a les seves necessitats i les integren a la seva vida amb naturalitat. Seria bo que parlessis amb ella per assegurar-te que aquest canvi no és per un motiu de discriminació; de fet, en aquestes edats és habitual que canviïn d'amics i amigues.

Em preocupa aquest nou company

Jaume (39 anys, pare d'en Marc, de 10 anys, i de l'Alexandra, de 13)

- Què en saps d'aquest nou nen que ha arribat a la classe d'en Marc i en Julià? El meu fill em diu que té algun tipus de problema mental i que sembla que provoca situacions que alteren l'ordre i la marxa de la classe. Ja és mala sort! Això provocarà que el nivell de la classe baixi perquè, és clar, distreu els companys i, a més, la mestra haurà de dedicar-li més temps i atenció. Jo ja li he dit al Marc que procuri no seure al seu costat, perquè això el pot distreure, i que, per evitar problemes, no jugui amb ell.

Andreu (42 anys, mare d'en Julià, de 10 anys)

-Crec que la teva actitud és injusta i discriminatòria. Probablement aquest nen necessita un temps d'adaptació a la nova classe i per aquest motiu reacciona d'aquesta manera. Segur que el centre ja compta amb els mitjans adequats per ajudar-lo i, amb la comprensió de tothom, segur que ben aviat entre tots troben la manera que s'integri a la classe i tingui un comportament més adequat. A més, pensa que tu ets un model per als teus fills i això que li has aconsellat al Marc no farà sinó promoure que el discrimini sense motius. Jo li he dit al Julià que l'ajudi tant com pugui.

Els mecanos no són per a nenes

Eugènia (50 anys, pare de la Mariona, de 7 anys, i del Miquel, de 15)

- Saps que ens ha demanat la Mariona pel seu aniversari? Un mecano perquè diu que de gran vol treballar en un taller de cotxes. Ves quines coses! Deu ser perquè veu el seu tiet que hi treballa, però a mi no em fa gaire gràcia que pensi d'aquesta manera. A mi els meus pares em van ensenyar que les nenes han de ser femenines, delicades, prudents… Al seu pare ja li sembla bé el mecano, però em sembla que li regalarem un kit de maquillatge o un maletí d'infermera.

Victòria (55 anys, mare de la Carme i del Pere, tots dos de 16 anys)

-Dona, com ets! Jo estic d'acord amb el teu marit. Trobo que hauries de superar aquests prejudicis sobre nois i noies. La teva filla ha de poder desenvolupar sense condicionants totes les seves capacitats, i les joguines i la vostra actitud la poden ajudar. A casa sempre ens vam esforçar perquè la Carme i el Pere juguessin amb tota mena de jocs i fessin aquelles activitats que els agradaven, independentment de si eren nen o nena.

La identitat de gènere

Lluïs (48 anys, pare d’en Bru, de 8 anys, i del Joaquim, de 13)

- En Bru ens ha comentat que d’ara endavant a la Mariona li hem de dir Màrius. Es veu que el tutor els ha explicat que es volia canviar de nom perquè diu que no se sent una nena, sinó que dins seu sempre s’ha sentit un nen... Els ha insistit, a més, que els companys ho han de respectar i acompanyar en Màrius en aquest procés. Què vols que et digui? Aquestes coses no les entenc; a mi em sembla que perquè li agradi jugar amb els nens no cal canviar-se el nom.

 Marta (50 anys, mare d’en Jordi, de 8 anys, de la Xènia, de 13, i del Teo, de 15)

- Ah, però no us havíeu assabentat? El tutor ens va convocar a una reunió per parlar-nos del cas i en Jordi també ens ho ha explicat. No és cap caprici, tot al contrari, és un tema molt seriós. Les persones transgèneres, com el Màrius, pateixen molt perquè s’identifiquen amb el gènere contrari amb el qual han nascut i necessiten acompanyament en aquest procés perquè el puguin viure amb normalitat. A nosaltres ens sembla molt encertat què està fent l’escola, i que ens ho hagin explicat també a les famílies. Trobo que els adults hem de superar els tabús socials i els prejudicis sobre les persones transgèneres i, conjuntament amb l’escola, transmetre als fills la idea de que tothom té dret a viure tal com se senti sense haver de donar explicacions a ningú.


Data d'actualització: 06.04.2016