Accés al contingut Accés al menú de la secció
 
 
Inici  > Educar i créixer en família  > Com ajudar el meu fill  > Prevenció i detecció del TDAH

Detecció i actuacions davant el TDAH

En aquesta guia trobareu informació i recursos per saber què és el TDAH i com podeu ajudar el vostre fill o filla, si el pateix.

El trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH) té un origen neurobiològic i afecta entre un 3% i un 7% dels nens i joves en edat escolar. Es caracteritza per la dificultat en mantenir l’atenció en tasques que no siguin altament motivadores, i pot anar acompanyat d'impulsivitat i de necessitat constant de moure's en qualsevol dels ambients habituals del nen o del jove, en l’entorn familiar, a l’escola o durant les activitats esportives o de lleure. En l'àmbit escolar, aquestes conductes els dificulten l'aprenentatge, especialment a partir de l’educació primària.

Aquests trets poden canviar amb l'edat, bé disminuint o augmentant. Si no s'intervé educativament, els trets poden interferir en el desenvolupament socioemocional i en l'aprenentatge de l'infant i l’adolescent amb TDAH. Quan els símptomes observats són greus, es necessita el suport d'un psicòleg clínic o d'un psiquiatra per complementar la intervenció educativa.

Els símptomes poden presentar-se associats a d'altres trastorns del desenvolupament, com ara el trastorn de l'espectre autista. És el que els especialistes anomenen comorbiditat.

Si el vostre fill manifesta aquest tipus de conductes, parleu-ne amb el tutor o tutora per contrastar les vostres observacions. També podeu parlar-ne amb el monitor de lleure o d'esport o altres adults que estiguin en contacte amb el vostre fill. Recollir les observacions de tothom us pot ajudar a tenir una perspectiva més àmplia del comportament del nen.

Si la manca d'atenció, la impulsivitat o l'excés de moviment s'observen de forma generalitzada en tots els entorns, és important consultar-ho amb el pediatra, que us pot aconsellar acudir a un especialista perquè en faci un diagnòstic i proposi, si cal, un tractament: aquest sempre té una vessant psicoeducativa, escolar, familiar i, en alguns casos, farmacològica. Amb el temps i amb l'ajuda de pautes educatives correctes, els nens i joves poden adquirir la capacitat d'autocontrol pròpia de la seva etapa evolutiva.

És important remarcar que hi ha nens i joves que poden mostrar algun d'aquests símptomes i no presentar un TDAH.


Més informació sobre la prevenció i detecció del TDAH


Data d'actualització: 11.01.2018