Accés al contingut Accés al menú de la secció
impactegrafic_educar_creixer
Inici  > Educar i créixer en família  > Com ajudar el meu fill  > Prevenció i detecció dels trastorns de la conducta alimentària

Prevenció i detecció dels trastorns de la conducta alimentària

En aquesta guia trobareu informació i recursos per saber què són els trastorns de la conducta alimentària (TCA), com detectar si el vostre fill o filla els pateix i com podeu fer-hi front.

Els trastorns de la conducta alimentària tenen en comú un comportament inadequat respecte a l'alimentació. Sovint van lligats a una insatisfacció per la pròpia imatge corporal (obsessió per estar prim o prima). Aquests trastorns poden afectar nens, nenes, joves i, cada vegada més, els adults.

És important tenir en compte que aquestes malalties solen iniciar-se amb comportaments que inicialment no fan sospitar un trastorn futur. Per això, convé estar atent als possibles canvis de conducta o hàbits que es puguin observar.

Aquests trastorns tenen conseqüències en diferents aspectes:

  • Conseqüències físiques: anèmies greus, descalcificació d'ossos, problemes cardíacs, obesitat, etc.
  • Conseqüències mentals: malestar emocional, irritabilitat, dificultat de concentració.
  • Conseqüències socials: aïllament dels altres.

 

Aquestes conseqüències poden aparèixer quan el trastorn ja està consolidat, per la qual cosa cal estar pendents, des de l'inici, dels canvis que puguin produir-se en relació amb l'autocontrol del pes i la visió que tenen del seu cos, l'alimentació, l'exercici físic i el comportament.

Així mateix, molt sovint, els joves no són conscients que estan malalts. Aquesta situació pot fer que la convivència i l'ambient familiar es vegin afectats. Cal tenir en compte que el tractament d'aquests trastorns és difícil i es necessita ajuda mèdica.

És important tenir en compte que aquestes malalties solen iniciar-se per conductes que inicialment no fan sospitar un futur trastorn. Per això, qualsevol intervenció que afecti l'alimentació i/o a l'activitat física amb l'objectiu de modificar el pes corporal, ha d'estar assessorat per un professional competent que estableixi quins han de ser els objectius assolibles i saludables, així com fer un seguiment acurat de l'evolució del procés.

Es poden distingir els tipus següents:

L'anorèxia nerviosa

Els adolescents i joves que la pateixen desitgen estar molt prims, inclús per sota del pes que els correspon per edat i alçada. Tenen una imatge corporal distorsionada, ja que mai es veuen tan prims com ho estan en realitat. És per això que fan dietes molt severes que els poden portar a un estat de desnutrició greu, el qual afecta la seva salut i personalitat. Es mostren molt preocupats per l'alimentació. El desig d'aprimar-se pot arribar a ser obsessiu.

La bulímia nerviosa

Els adolescents i joves que la pateixen ingereixen grans quantitats de menjar de manera totalment descontrolada. També els obsessiona el seu pes i la seva imatge física. Per aquest motiu, tenen conductes perjudicials per evitar engreixar-se, com fer massa exercici físic, provocar-se el vòmit, prendre laxants, etc.

Generalment, aquest trastorn va unit a un problema emocional. Els pares heu de tenir present que és difícil de detectar, ja que els fills poden mantenir-se en el seu pes habitual.

Trastorn per afartament

Els adolescents i joves que el pateixen ingereixen grans quantitats de menjar en un espai curt de temps. Ho fan en moments molt concrets, que tenen a veure amb problemes emocionals. No fan res per controlar el seu pes i, com a conseqüència, van engreixant-se.

Poden arribar a patir sobrepès o obesitat, amb els riscos que això comporta per a la seva salut (diabetis, hipertensió, colesterol…). Cal tenir present que no és el mateix un trastorn per afartament que un augment de pes per motius només físics. El trastorn per afartament té un origen emocional i el tractament és molt diferent.

Es pot donar el cas que adolescents i joves tinguin alguna alteració respecte a l'alimentació i que no presentin exactament els mateixos símptomes que l'anorèxia o la bulímia nerviosa. Es tracta d'un trastorn no específic de l'alimentació que de vegades es menys evident però que té la mateixa gravetat.


Més informació sobre la prevenció i detecció dels trastorns de la conducta alimentària


Data d'actualització: 20.04.2015