Accés al contingut Accés al menú de la secció

Com saber

si el nostre fill o filla pateix un trastorn de la conducta alimentària

 

Alguns senyals d'alerta poden ser:

En relació amb l'autocontrol del pes i la visió que tenen del seu cos:

  • Rebuig exagerat a tenir un pes recomanat o a la possibilitat de tenir sobrepès.
  • Pèrdua important de pes en poc temps.
  • Canvis de pes significatius.
  • Veure's gras o no veure's tan prim com s'és en realitat.
  • Negar la pèrdua de pes o no considerar-la mai suficient.
  • Intents d'amagar el cos amb roba fosca o ampla.
  • Excessiva satisfacció per estar prim i, fins i tot, fer-ne exhibició.
  • Ús de laxants i diürètics.
  • Ús insistent de la bàscula.


En relació amb l'alimentació:

  • Utilització injustificada de dietes molt severes.
  • Preocupació constant, que pot ser obsessiva, per tot el relacionat amb l'alimentació (dietes, calories i composició dels aliments, etc.).
  • Provocar-se el vòmit o saltar-se àpats per controlar el pes.
  • Interès exagerat per receptes, taules, dietes baixes en calories, etc.
  • Limitació exagerada d'aliments amb moltes calories.
  • Preferència per no menjar amb companyia.
  • Sentiment de culpabilitat per haver menjat.
  • Comportament estrany en els àpats (menjar drets, esmicolar el menjar en trossos molt petits, jugar-hi, amagar-lo, etc.).
  • Tancar-se al bany després de cada àpat.


En relació amb l'exercici físic:

  • Fer exercici en excés i mostrar nerviosisme si no se'n fa.
  • Utilitzar l'exercici només com a mitjà per aprimar-se.


En relació amb el comportament:

  • Sentir-se sempre insatisfet.
  • Mostrar-se trist i irritable, amb canvis d'humor freqüents.
  • Evitar relacionar-se amb amics o coneguts.
  • Necessitat d'aïllar-se.
  • Tenir dificultats per concentrar-se.

 

Data d'actualització: 20.04.2015