Accés al contingut Accés al menú de la secció
 
 
 
 
0-3 anys
 
 
3-6 anys
 
 
6-12 anys
 
 
12-18 anys
 
 
Converses

Converses

Ús i abús de les tecnologies


La televisió. Implicar-nos-hi

Gil (40 anys, pare d'en Magí, de 5 anys i Rita d’1 any)

- En Magí cada vegada està més enganxat a la televisió. Quan es lleva al matí ja demana els dibuixos i a la tarda no en té mai prou. A nosaltres en alguns moments ja ens va bé que la miri perquè no sempre podem estar per ell, sobretot ara amb la seva germana petita, però s’ha acostumat tant a veure-la que costa molt limitar-li el temps. A més, segons a quina hora els programes, encara que siguin infantils, trobem que no són ben bé per a ell.

Màrius (50 anys, veí d'en Gil i d'en Magí)

- Mira, jo et parlo de quan els meus fills eren petits. Ja sé que abans no hi havia tanta programació infantil com ara, però ells sabien les estones que podien veure la televisió i quins eren els programes que nosaltres consideràvem adequats. Jo trobo que hauríeu de marcar uns horaris en què el deixeu veure la televisió i fer-li entendre que hi ha altres coses per fer i passar l’estona com pintar, jugar amb les construccions, fer trencaclosques, mirar contes... D’altra banda, també podeu mirar la tele amb ell i comentar els dibuixos o el programa que veieu.

Videojocs. Ús en família

Osvaldo (45 anys, pare del Luís Antonio, de 9 anys i de Isadora, de 5 anys)

- Des que al Luís Antonio els Reis li van portar la consola de joc, cada dia ens hem d’enfadar amb ell perquè faci els deures o es posi a estudiar: es tanca a l'habitació i no sabem mai què fa. Està tan capficat que, fins i tot, costa parlar amb ell quan està jugant. L'altre dia vam rebre una nota de l'escola dient que no presentava la feina quan calia i la veritat és que estem una mica preocupats.

Berta (41 anys, mare d'en Jaume, d'11 anys, i de la Núria, de 8 anys)

- Nosaltres vam tenir un problema semblant amb en Jaume i el vam solucionar marcant uns dies i uns horaris perquè pogués utilitzar la consola de joc. A més, la vam treure de la seva habitació i la vam instal·lar al menjador. Ara hi ha dies que fins i tot jo jugo amb ell alguna estoneta i compartim els jocs. Em va molt bé perquè d'aquesta manera puc veure a què juga i si és convenient per a ell; a més, ens ho passem bé jugant junts!

El telèfon mòbil. Valorar-ne la necessitat

Paco (46 anys, pare d'en Leandre, de 13 anys)

- Fa dies que en Leandre no para de donar-nos la llauna perquè li comprem un mòbil. Diu que tots els seus amics en tenen i que se sent desplaçat del grup perquè no en té. Nosaltres, la veritat, és que no ho veiem clar. De vegades pensem que estaria bé que en tingués perquè així podríem contactar amb ell quan no el podem anar a recollir a l’entrenament, per exemple. D’altra banda, tampoc no acabem de veure clar que pugui estar tot el dia connectat a Internet, amb la de coses alarmants que s’expliquen sobre les xarxes socials.

Juliana (48 anys, mare d'en Jeroni, de 14 anys)

- La meva opinió és que abans de comprar-li un mòbil hauríeu de valorar si en Leandre és prou madur i responsable per tenir-ne. De tota manera, penseu que no cal que tingui connexió a Internet, que és el que ens acostuma a preocupar als pares. Amb en Jeroni ho vam fer així; té mòbil però només té accés a Internet amb wifi i sap que no es pot connectar a qualsevol xarxa, només a les que són segures. A més, vam pactar amb ell unes regles clares sobre com i on utilitzar-lo. També ens va anar molt bé parlar obertament amb ell sobre els continguts inapropiats que es podia trobar a Internet

Aprendre a Internet

Marià (55 anys, pare de la Gemma, de 15 anys)

- La Gemma ens ha dit que ha tornat a suspendre un examen. Ella diu que s’ho havia preparat però que sembla que no li ha aprofitat l’estudi. Quan li he dit que no entenc que pugui estudiar amb música i pendent del mòbil, m’ha contestat que no ho entenc perquè sóc d’una altra generació, que els joves d’ara poden fer servir diverses tecnologies alhora sense perdre la concentració.

Àngels (48 anys, mare de la Núria, de 16 anys)

- Això que t’ha dit la Gemma trobo que no és ben bé així. Si bé els adolescents d’ara tenen l’habilitat de fer servir diverses tecnologies a la vegada, hi ha matisos que cal aclarir. La Núria abans estudiava i feia feines d’escola amb el mòbil a prop perquè deia que així consultava dubtes amb els companys. Sempre li havia anat bé, però després de suspendre alguns exàmens vam parlar amb ella i li vam suggerir que deixes el mòbil fora de l’habitació, perquè més que ajudar-la, la distreia. Ara el que fa és programar-se estones d’estudi i petits descansos en què escolta música o mira una estona la tele o xateja amb els amics.


Data d'actualització: 10.08.2016