Accés al contingut Accés al menú de la secció
 
 
Inici  > Educar i créixer en família  > Educació en valors  > Educació socioemocional

Educació socioemocional

L'educació socioemocional consisteix a ensenyar els fills a ser capaços de reconèixer les seves emocions i les dels altres, a saber-les expressar, utilitzar i controlar de manera positiva. És així que podran adquirir unes adequades actituds personals que els ajudaran a mantenir unes bones relacions amb els altres i a viure en societat.

És important que els vostres fills sàpiguen que una emoció és una reacció que sorgeix de manera espontània i automàtica davant d'alguns fets, imatges... i que sovint va acompanyada de reaccions corporals com el canvi de l'expressió facial, suor… En principi, no hi ha emocions bones ni dolentes; totes són útils i necessàries, ja que tenen la seva funció i aporten informació valuosa sobre un mateix. El que és important és saber-les gestionar.

Cal aprendre a regular i modificar les emocions, ja que aquestes, quan són negatives, poden derivar també en sentiments negatius. Aquests sentiments, al contrari que les emocions, perduren en el temps i guien la conducta habitual dels vostres fills. Per exemple, en el cas d'una discussió amb ells en la qual viuen una emoció d'enuig, aquesta es podria transformar en un sentiment de ràbia, rancúnia, insatisfacció..., que es podria manifestar en un comportament de tancament cap a vosaltres. Per controlar i modificar aquestes emocions, quan són negatives, podeu potenciar tècniques com la relaxació, l'exercici físic, activitats divertides que els produeixin plaer (llegir, passejar, estar amb amics, cuidar el seu aspecte físic…), ajudar els altres, estar pendents del que necessiten o qualsevol altra activitat que els faci sentir bé amb ells mateixos.

D'altra banda, és necessari educar els nens i els joves a ser conscients que les emocions i sentiments també intervenen en les relacions personals i socials. Si saben reconèixer les pròpies emocions i sentiments i aprenen a anomenar-los podran identificar més fàcilment els dels altres i establir relacions positives amb ells.

És important desenvolupar les habilitats socials en els fills, pautes que regulen la seva conducta quan es relacionen amb els altres i que poden servir per resoldre satisfactòriament els problemes que puguin tenir. Algunes d'aquestes habilitats poden ser:

  • La capacitat de prendre decisions responsables després d'analitzar una situació i valorar-ne els riscos i les conseqüències.
  • Comportaments bàsics de relació, com saber saludar o presentar-se, demanar o agrair favors, donar les gràcies, saber disculpar-se, fer compliments, saber dir no, saber respondre al fracàs…
  • L'empatia, és a dir, saber-se posar en el lloc de l'altre per entendre què sent en una situació donada, comprendre l'altre i tenir la voluntat d'ajudar-lo de bon grat.
  • L'assertivitat, que és la capacitat de saber defensar les seves idees i actuar segons els propis punts de vista, acceptant i respectant alhora els dels altres.
  • La cooperació, com a habilitat per col·laborar amb els altres per arribar a aconseguir objectius comuns.

En general, per educar socioemocionalment els vostres fills és convenient que:

  • Sigueu afectuosos amb els vostres fills i demostreu-los la vostra estimació.
  • Sigueu conscients del vostre estat emocional i mireu de no transmetre'ls emocions negatives perquè sou un exemple a imitar. Mantingueu en tot moment una actitud serena.
  • Parleu de les vostres emocions i sentiments d'una manera natural amb els vostres fills.
  • Inicieu converses amb ells amb afirmacions com, per exemple, "sembla que estàs enfadat, et veig una mica trist o molt content"..., per ajudar-los a comprendre's millor.
  • Els escolteu amb tota la vostra atenció, demostrant-los que els seus sentiments són tan importants per a vosaltres com per a ells.
  • Intervingueu al mínim fins a conèixer totalment la situació que us explica el vostre fill i com s'ha sentit, perquè es pugui expressar sense sentir-se jutjat.
  • Els demostreu que sou capaços de posar-vos en el seu lloc; d'aquesta manera se sentiran acceptats i compresos i podran acceptar-se també a ells mateixos.
  • Els ensenyeu a identificar emocions (tenint en compte també les expressions del cos i dels gestos) i anomenar-les: por, enuig, alegria..., per tal que comprenguin el que els passa i puguin modificar-les, si cal.
  • Reflexioneu amb ells sobre quins són els sentiments que experimenten després de viure una emoció forta i com afecta el seu comportament posterior.
  • Els ensenyeu, des de ben petits, comportaments bàsics de relació amb els altres, com donar les gràcies, demanar per favor, saber disculpar-se, fer compliments..., actituds que es relacionen amb els valors, el respecte envers els altres i la responsabilitat.
  • Els feu conscients de la necessitat de posar-se en el lloc de l'altre per entendre què sent.
  • Feu que s'adonin que quan ajuden els altres i comparteixen coses, temps, coneixements..., tenen també la possibilitat d'aprendre d'ells i de sentir-se bé només pel fet d'ajudar-los, sense pensar al mateix temps que sempre tindran una recompensa.
  • Els ajudeu perquè davant d'un problema pensin diferents solucions i alternatives i que triïn la millor tenint en compte que hauran d'assumir-ne les conseqüències i superar les adversitats.
  • Aprofiteu qualsevol situació real o fictícia que observin al carrer, a la tele, a casa..., per valorar-la, pensant en com s'han sentit i què haurien fet ells en el cas de viure una situació semblant.
  • Els ensenyeu a saber defensar les seves idees, acceptant i respectant alhora les dels altres.
  • Els feu reflexionar sobre com actuen en la seva vida diària i per què està bé o malament el seu comportament.
  • Els animeu a expressar els seus sentiments i relacions amb els altres escrivint un diari o a través de diferents manifestacions artístiques, com el dibuix, la pintura, la música, la dansa...
  • Feu activitats junts, com sortides, excursions, visites a museus, anar al cinema..., per tal que aprenguin a parlar, escoltar i compartir emocions i sentiments amb la resta de la família.


Data d'actualització: 16.09.2013