Accés al contingut Accés al menú de la secció
 
 

Articles i bibliografia


Articles

A continuació us presentem un seguit d'articles relacionats amb la formació de pares i mares:

  1. ABELLÓ. L i altres (2007). Un acuerdo para la convivencia escolar. El País.com
    La millora de la convivència escolar comença per la responsabilitat compartida de tots els membres de la comunitat educativa, implicats directament o indirectament en l'educació. Per això, és necessari fomentar la col·laboració família-escola perquè tant pares com professors disposin de més informació sobre els menors i sàpiguen així preveure els problemes de convivència que puguin sorgir.

  2. CARDONA ROMEO, Victòria (2010). Relacions de la família amb l'escola
    En aquest article es destaquen tres punts importants per assolir una bona concordança entre pares, professors i alumnes: confiança en els tutors, participació a l'escola i la implicació tant del pare com de la mare en l'educació dels fills.

  3. CONSELL ESCOLAR DE CATALUNYA (2006). Document conviure i treballar junts, jornada de reflexió
    L'entorn familiar apareix com a fonamental en l'educació per a la convivència pel seu paper important en la formació personal. Per tant, en aquest document s'insisteix en el treball de la relació entre família i escola.

  4. DIAZ AGUADO, María José. Familia y escuela: colaboración necesaria para la erradicación de la violencia escolar
    Les reflexions i propostes que es presenten han estan desenvolupades en una llarga sèrie d'investigacions sobre com millorar la convivència educativa i prevenir la violència, des de l'escola i la família.

  5. FUNDACIÓ EROSKI (2006). Família i escola: L'educació com a suma. Revista consumer-Eroski
    El desenvolupament intel·lectual, emocional i social dels infants depèn de la interacció de la feina de pares i docents. La suma de l'esforç de la família i de l'escola genera confiança entre pares i mestres i és un camí a seguir per millorar l'educació dels nostres infants.
  6. GUTMAN, Laura (2011). Si siempre quieres tener razón, nunca tendrás la verdad. Diari La Vanguardia
    Entrevista a Laura Gutman a la contra de La Vanguàrdia. Laura Gutman, terapeuta familiar, manté una conversa sobre les relacions entre pares i fills al segle XXI.

  7. MORENO OLIVER, Francesc Xavier. El binomi família-escola. edu21
    L'educació dels nostres fills ve determinada per tres contextos: família, entorn social de relació i escola. La qualitat d'aquests contextos influirà de manera significativa en el procés educatiu.

  8. PUNT DE TROBADA. Diari Ara
    El diari ARA dedica un suplement setmanal a temes actuals i de debat al voltant de l'escola i dels nostres fills. Els dimarts pren el títol de Mestres. Hi trobareu moltes informacions sobre l'educació dels fills. Els dissabtes s'anomena Criatures i es dedica a temes de salut, educació, nutrició, relacions amb els fills, competències, intel·ligències…

  9. RAMIS, A. (2009). El programa família - escola acció compartida. FECC (Fundació Escola Cristiana de Catalunya)
    Són espais de diàleg i reflexió conjunta sobre el fet educatiu de persones que es troben compartint una responsabilitat: educar infants i joves, fills d'uns i alumnes d'altres.

  10. THIÓ DE POL, Carme (2009). Activitats de formació per a pares i mares
    L'autora presenta els principals objectius de les escoles de pares i mares i de com fomentar la participació de les famílies.

  11. Revista Viure en família

Bibliografia

A continuació us presentem un seguit de llibres relacionats amb la formació de pares i mares:

  1. BECK-GERNSHEIM, Elisabet (2003). La reinvención de la familia: en busca de nuevas formas de convivencia. Barcelona. Paidos Ibérica
    Elizabeth Beck-Gernsheim ens mostra en aquest llibre com la família tradicional no necessàriament ha de desaparèixer o dissoldre's. Però és evident que perdrà per sempre la situació privilegiada que durant tant de temps ha mantingut. La seva importància quantitativa es redueix, i fins i tot van apareixent nous models de relació que no tenen per què apuntar a una vida en solitud sinó a llaços d'una altra índole. I també sorgeixen així formes de transició que delineen els contorns del que ja s'està començant a anomenar la “família postfamiliar”.

  2. BRULLET, Cristina (2008). Malestares: Infancia, adolescencia y familias. Barcelona. Editorial Graó
    El llibre planteja una sèrie de reflexions sobre els canvis de les famílies actuals i les relacions família-escola. Com s'organitzen la vida quotidiana les famílies? Com s'enamoren i es relacionen els adolescents? Què hem de dir de la confiança entre famílies i escola? Com estan canviant les famílies dels menors d'edat?

  3. COMELLAS, María Jesús (2009). Educar en la comunidad y en la familia: acompañando a las familias en el día a día. Valencia. Nau llibres
    Analitza la necessària comunicació entre família, centre educatiu i la comunitat que ha d'existir per afavorir la implicació de tots els col·lectius en la tasca educativa i proposa punts que guien els adults tant en l'àmbit cognitiu com en l'emocional i social, per tal d'evitar una desorientació o un aprenentatge d'estratègies no adequat.

  4. Guia sobre adolescència i "sexting"
    El "sexting" consisteix a enviar imatges o gravacions amb contingut sexual a través del mòbil o de qualsevol altre dispositiu tecnològic, amb la particularitat que el remitent és, alhora, el protagonista de les imatges.

    L'associació “Pantallas Amigas” i l'Institut Nacional de Tecnologies de la Comunicació (INTECO) han elaborat una guia per conèixer i prevenir el “sexting” entre els adolescents. El document vol advertir els més joves i també els adults de la pèrdua de control i dels efectes negatius del “sexting”. També informa sobre com actuar en cas de voler-ho denunciar.

  5. GOLOMBOK, Susan (2006). Models de família: què és el que compta de debò? Barcelona. Editorial Graó
    El llibre presenta els diferents models de família i les relacions amb els fills.

  6. HORNO GOIKOCHEA, Josefa. Eduquem l'afecte. Barcelona. Editorial Graó. Col·lecció «Família i educació»
    L'afecte s'educa, es fomenta, es construeix i es danya. Les relacions afectives són un procés únic i irrepetible, que dóna la seguretat per relacionar-se amb el món i els models de referència per entendre'l, per absorbir el coneixement i per aprendre a relacionar-se amb els altres.

  7. LÓPEZ VICENTE, Pau (2009). Entendre's amb adolescents. Barcelona. Editorial Graó. Col·lecció «Família i educació»
    Pensat fonamentalment per a adults, el llibre es planteja com una guia d'orientació que recorre les pors i horitzons dels pares, mares i professors, desorientats davant de l'adolescència. L'objectiu és oferir reflexions i propostes creatives, que serveixin com a eines per trobar la manera més encertada de viure les peculiaritats d'aquesta etapa.

  8. SILVER, N. (2001). Normas educativas para padres responsables. Barcelona. Editorial Oniro
    Aquest llibre s'adreça a pares i mares que vulguin reflexionar en relació amb les normes i els límits per a nens i nenes que tenen l'edat corresponent a l'etapa d'educació infantil. EI fet de llegir-lo pot ajudar a dialogar sobre tots aquests temes, ja que planteja exemples concrets i aporta orientacions i propostes. Es tracta d'un llibre força extens (249 pàgines), on l'autora tracta diversos aspectes de les normes. Està escrit amb un llenguatge senzill i sense gaires pretensions, i proposa criteris i maneres de fer que poden ser útils per a famílies que necessiten una mica d'orientació.

  9. TORRUBIA, R. i altres autors (2009). Informe: Família i educació a Catalunya. Barcelona. Fundació Jaume Bofill (llibre digital)
    L'objectiu principal d'aquest estudi gira entorn de les pautes educatives de les famílies catalanes i la seva repercussió en els processos de socialització dels nois i les noies.

  10. VALDIVIA SÁNCHEZ, Carmen (2010). Mares i pares competents. Editorial Graó. Col·lecció «Família i educació»
    L'autora d'aquest llibre defensa la capacitat dels pares per entendre i decidir com s'ha d'actuar en cada situació de conflicte amb els fills. Ha comprovat que els pares poden aprendre a reconduir les relacions per resoldre problemes i ens mostra com els resolen exercint l'autoritat, cedint en el moment oportú, posant límits sense que sorgeixi el conflicte, o actuant davant la passivitat, la desobediència, la rebel·lia i la violència.

  11. VILA, Ignasi (1998). Familia, escuela y comunidad. Barcelona: ICE. Universitat de Barcelona
    L'autor proposa pràctiques educatives familiars per tal d'afavorir l'educació del fills. A més, fa incidència que aquestes pràctiques no són millors o pitjors en funció de la tipologia i característica de la família, però sí que incideixen en la seva concreció i realització. El que determina la seva qualitat són aspectes més globals que no estan determinats per la tipologia familiar. També parla de la influència educativa dels mitjans de comunicació i de la seva relació amb les pràctiques educatives familiars i proposa una sèrie de criteris per afrontar l'educació des de l'àmbit de la comunitat.

  12. Biblioteca Rosa Sensat. Lloc on podeu trobar un ampli catàleg bibliogràfic per a infants i joves.

  13. CIIMU Informes i estudis de recerca sobre infància i família.

Data d'actualització: 08.04.2014